Els 7 pecats de la comunicació en les organitzacions
Quan no som conscients del que diem ni de com ho diem, ens arrisquem a perdre oportunitats, a treure’ns importància, a reduir el valor del què fem. I aquest procés s’intensifica quan es produeix dins d’una organització, d’un departament o d’un equip. La necessitat de ser creïble i fiable passa per comunicar -als teus socis, col·laboradors o potencials clients- què fas i per què ho fas, i establir així les bases de la teva comunicació amb tu mateix i amb l’entorn.
La nostra actitud la que determina el procés comunicatiu perquè, en definitiva, som el que comuniquem. Quan ens falla l’empatia, ens centrem només en nosaltres, ens oblidem d’argumentar o de donar i rebre feedback -per crear espais de millora- i entrem en dinàmiques molt poc constructives: creant hàbits, costums i patrons que repetim sense preguntar-nos per què ho fem.
Aquestes situacions són presents en tots els pecats capitals de la comunicació. Et sents identificat amb algun d’ells?
- Prendre’t les situacions de manera personal: Quan et prens les coses personalment, el més habitual és que et sentis ofès perquè totes les forces es concentren en tenir la raó, i així és fàcil que es creïn conflictes. Aquest és un dels grans pecats de la comunicació. Quan ens prenem les coses de manera personal, no escoltem, ni ens posem al lloc de l’altre, no estem atents a les seves necessitats i la nostra predisposició a rebre feedback és nul·la. El resultat és un estat de tensió procliu al conflicte i contrari a la connexió. Com ho podem evitar? No tot el que passa al nostre voltant ens competeix ni en som responsables. Quan t’acostumes a no prendre’t res personalment, no et cal dipositar les teves emocions en el que altres diguin o facin. Confia en tu per escollir amb claredat com vols respondre i donar el millor en cada moment.
- Instal·lar-se en la queixa: Perquè la queixa no es converteixi en un mal endèmic dins d’una organització, cal reconduir-la cap a l’acció. Aquesta és l’única manera de ser proactius. Tendim a queixar-nos, a mostrar el nostre descontent, però si caiem en això de forma habitual sense ser capaços d’aportar solucions, ens estem topant amb una de les grans limitacions de la comunicació. Quan t’instal·les en la queixa, busques culpables i entres en el victimisme, reduint la responsabilitat de les teves accions. Troba espais i moments per a comunicar-te i créixer, responsabilitzant-te dels teus pensaments, emocions i accions.
- No ser conscient del que comunica el teu cos: Quan comuniques has de tenir molt clar que el què dius pot arribar o no a l’altre, però el que transmets amb el teu cos, sí que arriba. La informació del nostre llenguatge corporal, conscient o inconscientment és el que té impacte en l’altre i, quant més congruent sigui, més confiança generarà en el teu públic. Si el que sents, penses, dius i fas està alineat, el teu cos ho transmetrà i els teus interlocutors ho notaran. Observa’t i comprova que el teu cos diu el que expressen les teves paraules.
- Suposar en comptes de preguntar. Pregunta. La suposició és un dels grans sorolls de la comunicació. La nostra interacció diària n’està plena: fem suposicions amb molta lleugeresa i rapidesa; suposem el què els altres pensen, senten i decideixen i, fins i tot, creiem saber el que ens volem dir exactament. L’única manera de no suposar és preguntar per desfer malentesos i posar claredat en la nostra comunicació.
- No fer feedback: Si no coneixem l’opinió de l’altre, no podem donar una resposta adequada, no podem argumentar ni crear espais de millora. Això és el que s’aconsegueix, donant i rebent feedback: crear vincle. Així i tot, no estem acostumats a fer feedback perquè ens fa por que poder malmetre una relació o no saber gestionar la reacció de l’altre. Cal ser conscient que el feedback no ataca la identitat, només busca millorar la manera de treballar el comportament d’un equip per augmentar la capacitat de comunicar-nos de manera eficaç.
- Prioritzar només lo teu: Pensar que només lo teu és important ens limita, ens impedeix créixer, ens limita i, per descomptat, ens impedeix comunicar-nos fluidament. La comunicació és una interacció permanent i quan tanques el focus d’atenció, el que estàs fent és demostrar que no t’interessa el que fa l’altre. Posa-li gust a conèixer qui és l’altre i descobrir el que t’uneix i no el que et separa.
- No escoltar: Estem tan immersos en la nostra història, que no escoltem el que el nostre interlocutor ens està explicant. Quan això ens passa, tornem a defensar la nostra raó. Si no poses atenció en l’escolta no empatitzes, no hi ha obertura ni estàs disposat a créixer: redueixes la teva comunicació a través del teu judici, amb interrupcions, canviant de tema o desvalorant les seves emocions, imposant la teva manera de veure les coses. Potència una comunicació proactiva per aconseguir els beneficis d’aquesta escolta conscient.
Saps ja quin és el pecat comunicatiu que més comets?